Totes les persones tenim dos tipus de motivacions:
La motivació intrínseca
És quan l’individu acompleix una activitat pel simple plaer de fer-la, el desig per aconseguir el que un es proposa (objectius personals, autosuperació i sensació de plaer).
La motivació extrínseca
Que depèn d’elements externs a la persona, s’associa al que es rep a canvi d’una activitat i a l’activitat en si.
Quan la motivació decau o falla podem recórrer els dos principals recursos relacionats amb l’establiment adequat d’objectius i amb la tolerància de la decepció causada per no aconseguir-ne algun. Convé dur a terme un exercici de realisme i avaluar si el que s’està intentant aconseguir és abastable.
Si l’objectiu que es persegueix no s’aconsegueix, cal plantejar-se tornar-lo a intentar o substituir-lo. És important que les motivacions principals siguen intrínseques. És aconsellable elaborar una senzilla llista amb les motivacions principals per a convertir-les en metes menudes a curt termini. El més important és que hem de ser conscients que tot no eixirà a la perfecció, així podrem previndre la decepció davant els possibles obstacles.
